Agost

El seu nom ja ens omple la boca. El seu nom ens recorda a les tardes a la Plaça, una orxata, una conversa més, una tarda que passa llarga i plaent. La dolça memòria de nits llargues, de tant llargues que ja no sabem ni què fer a última hora.

Un Agost tot per mi, un Agost d'avorriment absolut, de tedi perfectament estudiat. Un Agost de matins blancs, tardes grises i nits absolutament negres. Un Agost per deixar de ser, per ser més que mai.