Ho sentiu?

Sentiu la remor de les fulles. El vent les ha escampat per tot el jardí de casa. La gespa resta tapada per la catifa marró i groga de fulles de salze. És trist veure que el fred arriba altre cop. Altre cop ens abriguem, altre cop deixo de mirar-te als ulls per mirar a terra, per no trepitjar cap bassal de melancolia.

És la tristor dels últims instants que m'esbudella i em fa venir amargor a la gola, és la tristor de la meva mirada que em confón. Trio un camí que em guia cap a l'infinit i, ara ja ho sé, que l'infinit ets tu. Se'm fa difícil veure't a través d'ulls d'amic, veure't a través de persona aliena, de 3ª persona.

No ets ja la llum. Ni tan sols ets una espelma que il·lumina la meva habitació, ara ja només ets algú que s'asseu i em dóna l'esquena, algú que em mira de reüll, algú que pensa que ja no hi sóc.