fosc

Tot està recobert pel gel de la nit. Els cotxes de fora el carrer resten blancs, l'herba verda dels parterres és d'un gris pàlid, un gris bòric. Cada cop que intento escriure les paraules resten mudes dins meu.

M'agradaria poder dir-ho tot, d'un sol cop. Per molt que m'hi esforci, per molt que busqui dins meu els racons de soledat que em diuen que ja no estic sol. M'assec davant l'ordenador, amb els pantalons i una samarreta vella. No poso música, només les tecles que em marquen el trist compàs de l'espera eterna. No serà com la "beat generation"? Hauré deixat d'escriure per només mecanografiar?

No vull seguir un ritme així, he de descansar i deixar de banalitzar la resta del món. Redéu, que diria el meu avi, fot-li foc. Mirem si quan reneix, reneix amb més força.

Una abraçada. Bon Nadal.