1 comment
Collons! Un comentari, i de propaganda.
Fortuna, el Marduix és... tranquil.
I jo Marduix, també havia llegit el teu escrit, i tu saps com m'agrada com escrius, però atrafegada com estic no et vaig deixar cap "comment". Em sap greu, te'l deixo avui: bonic però massa trist, massa bolcat en el passat. I si aprofitem que torna la boira per tornar a començar?
una abraçada.
By Violette, at 3/12/06 21:12
Tu hi ets
La tardor esdevé en dies tristos i apagats, potser la melancolia de les paraules queda, però la tristor desapareix en tant que, com diu Violette, torna la boira.
Per sort o per desgràcia, l'infinit no pot ser ningú
By O., at 5/12/06 14:53
Tranquil·la home... tot té el seu temps. :P
Salut!