No

No penso quedar amb les ganes de fer res de res. Penso fer-ho tot. Tinc ganes de ser-hi, de jugar sempre amb la lluna i el sol, de beure'm l'última copa, de tastar la teva pell.

No seré jo qui em negui el què m'agrada. Ni els altres seran prou valents per ser els meus guardians. La meva consciència comença a fer-se gran i la meva insconsciència és tan i tan juganera com sempre.

No em busquis altre cop entre les pedres dels carrers, no em busquis altre cop a les barres de bar. No em trabaràs pas rera un gin-tònic, no em veuràs pas sol i plorant.

No. Només, no.