Mirades

Mirava dins dels seus ulls. Sentia la seva ànima tant i tant aprop. Havia pogut separar la curta distància entre les seves pells. No li quedava res per poder-li dir, no li restava ni una sola paraula que pogués explicar res. Les mans li tremolaven. La punta resseguia les puntes dels seus dits. Tan fràgil i tan aprop seu. Tremolava, la sentia. Potser li dirà adèu, potser plorarà. La farà ser lliure. Pot fer-la lliure. Pensa en tu, pensa en mi.