Sardines

17 persones. 100 sardines. Una amanida de tomàquet i ceba. Alguna excusa per reunir-nos. Què més voleu? Arribar a casa fent pudor de sardina. Anar a fer un gelat i saber que la gent sent la pudor que fots. Això deu ser la felicitat de les petites coses. Les sardinades al vespre em fan baixar altre cop al món real. Em fan adonar que hi ha un dia a dia per viure. Més enllà dels exàmens i de la feina de cada dia. Fum, sal, olor a mar, els amics. Però sabeu què és el millor de tot plegat? Que ja en tinc quatre més de muntades. Quatre esdeveniments socials amb dia i hora. Amb lloc per anar a fer el got, amb amics per xerrar, amb històries per explicar. Potser sí Sr. Cargol Iroquès, potser sí que vull recuperar el temps. El temps perdut durant mig any. Els silencis estúpids a les biblioteques, els treballs entregats a última hora, les nits perdudes davant d'apunts poc recomenables. Demà, més.